LA PREGÀRIA CADA DIA

XIV del tiempo ordinario

Primera Lectura

Isaïes 66,10-14

Alegreu-vos amb Jerusalem,
feu festa amb ella tots els qui l'estimeu.
Alegreu-vos del seu goig
tots els qui portàveu dol per ella.
Xuclareu i us saciareu
del seu pit que consola,
sereu alletats amb les delícies
del seu ric aliment.
Perquè això diu el Senyor:
"Jo decantaré cap a ella la pau com un riu,
la riquesa de les nacions,
com un torrent desbordant.
Vosaltres en xuclareu les delícies;
sereu portats al braç
i amanyagats sobre els genolls.
Com una mare consola el seu fill,
jo també us consolaré:
a Jerusalem sereu consolats.
Quan ho veureu,
el vostre cor bategarà de goig
i reviuran com l'herba els vostres ossos.
La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents,
però els seus enemics tastaran la seva indignació."

Salm responsorial

Salm 65 (66)

Antífona

Ets tu, Senyor, qui ens tornes la vida.

= Aclameu Déu arreu de la terra, †
canteu la glòria del seu nom,
proclameu la seva lloança gloriosa.

? Digueu a Déu:
?Que en són, d'admirables, les teves obres!

? En veure't tan gran i poderós,
els enemics et fan acatament.

? Tota la terra es prosterna al teu davant
i et canta, canta al teu nom.?

? Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és, d'admirable, el que fa amb els homes!

= Convertí la mar en terra ferma, †
passaren el riu a peu eixut.
Celebrem, doncs, la seva gesta.

= Ell governa sempre amb el seu poder, †
els seus ulls vigilen les nacions:
que es guardin els rebels de revoltar-se.

? Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu ressonar la seva lloança;

? ell ens preserva la vida
i no deixa que vacil?lin els nostres peus.

? Ens has provat, Déu nostre;
com la plata, ens depuraves al foc.

? Has permès que caiguéssim al parany,
ens has carregat un pes feixuc.

= Has fet passar gent a cavall per damunt nostre, †
hem entrat dins del foc i dins de l'aigua,
però ens has fet sortir vers una terra abundosa.

? Entro a casa teva per oferir holocaustos,
vinc a complir les prometences,

? les prometences fetes pels meus llavis,
que vaig pronunciar en hores de perill.

= T'ofereixo víctimes en holocaust, †
faig pujar davant teu el fum dels moltons,
et sacrifico vedells i cabrits.

? Veniu, escolteu-me, els qui venereu Déu,
i us contaré el que ell ha fet per mi.

? Quan li adreçava el meu clam,
ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies.

? Si el meu cor s'hagués fiat de males arts,
el Senyor no m'hauria escoltat.

? Però Déu m'ha escoltat,
ha fet cas de la meva súplica.

= Beneït sigui Déu: †
no ha refusat la meva súplica
ni m'ha negat el seu amor.

Segona Lectura

Gàlates 6,14-18

Quant a mi, Déu me'n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món. Perquè no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta que som una creació nova. Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l'Israel de Déu.
D'ara endavant, que ningú no m'amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús.
Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 10,1-12.17-20

Després d'això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:
-La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: "Pau en aquesta casa." Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
"Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre." Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: "Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop." Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.
Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien:
-Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del teu nom.
Jesús els digué:
-Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Para Jesús, que había empezado su viaje a Jerusalén, era importante que la gente que iba a encontrar estuviera preparada para recibir su predicación. De ahí que enviara a los 72 discípulos en misión a las ciudades y pueblos de Galilea. El número 72 es simbólico. Representa a todos los pueblos de la tierra. El significado era claro: desde la pequeña Galilea, Jesús tiene ante sus ojos todas las naciones de la tierra. Desea que todo el mundo pueda recibir el Evangelio y salvarse. Es voluntad del mismo Jesús que la predicación cristiana llegue a todos, sin excluir a nadie. Dicha tensión misionera es especialmente actual en este momento de la historia. Por desgracia, hay muchas personas -creyentes y no creyentes- que sienten la tentación de mirarse solo a ellas mismas, de cerrarse en sus fronteras. Jesús, en cambio, invita a todos a levantar la mirada: "La mies es mucha y los obreros pocos. Rogad, pues, al Dueño de la mies que envíe obreros a su mies". Las muchedumbres de hoy día tienen miedo, están desorientadas, tristes, oprimidas por la violencia y las guerras, y también por las pandemias y el cambio climático. Todos -podríamos decir- esperan que aquellos setenta y dos discípulos vayan por todas partes de dos en dos. Podríamos pensar que son pocos en comparación con la inmensidad de la demanda. Es una tentación insidiosa. Pero para el Señor dos son suficientes si saben visitar las casas y las ciudades llevando el saludo de paz. Su fuerza no viene de estrategias humanas, sino del Evangelio del amor. Y Jesús explica la fuerza que tienen, aunque aparentemente sean débiles: "Id; mirad que os envío como corderos en medio de lobos". Puede parecer difícil que un "cordero" obligue a un "lobo" a cambiar de vida; que el amor derrote los miedos, la arrogancia y la violencia que parecen reinar en el corazón de mucha gente. Pero el Evangelio es la única fuerza de los discípulos. Lo saben bien aquellos cristianos que son víctimas de persecuciones. Y son muchos, en este tiempo. Pero el Señor nos invita a todos -de uno u otro modo- a dar testimonio de los milagros del Evangelio del amor, hasta el punto de que podemos hacer nuestra la alegría de aquellos setenta y dos: "Señor, hasta los demonios se nos someten en tu nombre". Jesús nos dice también a nosotros: "Yo veía a Satanás caer del cielo como un rayo". Es el milagro del amor por los pobres que derriba los muros de la indiferencia, restablece los lazos de amor y hace que crezca la alegría en quien es ayudado y en quien ayuda. Alegrémonos porque gracias a este lazo de amor nuestros nombres están escritos en el cielo.