LA PREGÀRIA CADA DIA

Domingo de la Ascensión

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 1,1-11

En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.
Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:
-No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.
Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
-Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d'Israel?
Ell els contestà:
-No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.
Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs i els digueren:
-Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.

Salm responsorial

Salm 46 (47)

Antífona

Aclamem Déu amb crits de joia.

? Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb crits de joia.

? El Senyor és l'Altíssim, el temible,
el gran rei de tota la terra.

? Sotmet els pobles al nostre govern,
posa nacions als nostres peus;

? l'heretat que ell escull per a nosaltres
és la glòria de Jacob, el seu estimat.

? Déu puja enmig d'aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.

? Canteu a Déu, canteu-li.
Canteu al nostre rei, canteu-li.

? Déu és rei de tot el món:
canteu a Déu un himne.

? Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.

? Els prínceps dels pobles s'apleguen:
és el poble del Déu d'Abraham.

? Perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d'ell, que és sobirà de tots.

Segona Lectura

Hebreus 9,24-28; 10,19-23

Crist no ha entrat en un santuari fet per mans d'home, que és còpia del santuari veritable, sinó que ha entrat dins el cel, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades; si fos així, hauria hagut de sofrir la passió una vegada i una altra des de la creació del món. Ara, però, a la fi dels temps, s'ha manifestat una vegada per sempre, per abolir el pecat mitjançant el seu sacrifici. Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i prengué damunt seu els pecats de tots, apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar els qui viuen esperant-lo.
Per tant, germans, tenim plena llibertat d'entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús; ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat. En ell tenim un gran sacerdot posat al capdavant de la casa de Déu. Acostem-nos-hi amb cor sincer i fe plena, ja que el nostre cos ha estat rentat amb aigua que purifica, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem indefectible l'esperança que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 24,46-53

Els digué:
-Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
Després se'ls endugué fora, fins a prop de Betània, i, alçant les mans, els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Hoy celebramos la ascensión de Jesús al cielo. En los Hechos hemos escuchado que Jesús, después de aparecerse a los discípulos y después de estar con ellos "durante cuarenta días y hablándoles del reino de Dios... fue levantado en presencia de ellos, y una nube le ocultó a sus ojos" (Hch 1,3.9). También han pasado cuarenta días desde Pascua para nosotros, y la santa liturgia hace que revivamos este misterio mientras esperamos Pentecostés. También a nosotros, como a los discípulos, nos angustia una pregunta: "Señor, ?es en este momento cuando le vas a restablecer el reino a Israel?". Es una pregunta importante y legítima: "?Finalmente ha llegado el reino? ?El mal ha sido finalmente derrotado?". Es decir, podríamos preguntar cuándo llegará el tiempo en el que no habrá guerras, ni conflictos, ni violencia, ni odio, ni abusos. En los últimos años hemos asistido al estallido de una pandemia, luego a una sucesión de pequeños grandes conflictos armados a que parecen no tener fin, y finalmente hemos visto aumentar la pobreza a nivel global. Así pues, la pregunta que hacen los discípulos, la hacemos también nosotros: "?Hasta cuándo, Señor?". Parece que Jesús no quiera contestar: "No es cosa vuestra conocer el tiempo y el momento que el Padre ha fijado con su propia autoridad". Pero no nos deja con la incertidumbre: "Recibiréis una fuerza, cuando el Espíritu Santo venga sobre vosotros". Hasta que no hace esta afirmación tranquilizadora Jesús no es "levantado". En el lenguaje simbólico eso significa que Jesús es sentado en el trono del cielo. Su "ascensión al cielo" es el cumplimiento de la Pascua. Pero eso no significa alejamiento. Al contrario: del mismo modo que el cielo rodea la tierra, también el Resucitado acompañará a sus discípulos a todas partes para que comuniquen el Evangelio del amor a todos los pueblos de la tierra. La liturgia bizantina canta este misterio con las palabras siguientes: "Desde el cielo, el que ama dar, repartió dones a sus apóstoles, consolándoles como un padre, confirmándoles, guiándoles como a hijos y diciéndoles: Yo estoy con vosotros y nadie está contra vosotros". Los discípulos encontrarán obstáculos y oposición, como le ocurrió al mismo Jesús. Pero Él resucitó y los ayudará en su misión. Finalmente, los discípulos comprendían la promesa y "después de postrarse ante él, se volvieron a Jerusalén con gran gozo". Empezaba el tiempo de la Iglesia.
El Resucitado nos necesita para que su amor sea visible, necesita nuestros brazos para que los débiles se sientan aliviados, necesita nuestra predicación de paz para impedir que la gente se acostumbre a la guerra y necesita nuestra mansedumbre para desactivar los conflictos. Ante la fuerza del mal que en este tiempo muestra tanta crueldad, somos conscientes de lo poco que somos y de nuestro pecado. Pero Jesús -y es hermosa la imagen de la ascensión que narra Lucas en el Evangelio- se separa de los discípulos y levantando las manos les bendice. Es el último gesto de Jesús. También hoy el Señor bendice las comunidades cristianas que se reúnen alrededor del altar para que puedan ser bendición para el mundo.